6. CARN A LA CARN

Fem clandestina la trobada,
que és legítima però mal observada,
ens pot la pudor de què diran
no per vergonya sinó per mandra,
tampoc ens cal buscar coartada.

Entra la clau i gira el pom,
dóna pas a una habitació quadrada.
Deixem-nos està de ximpleries i
de converses de pacotilla,
ara només volem follar.

Que follin els nostres imaginaris,
no tinc ganes de sentir-te.
Que follin els nostres imaginaris,
no tindré res a dir-te.

Sento en la teva profunda mirada
la complexitat d'aquesta bufetada
de ràbia acumulada d'aquell imbècil
que es va atrevir a magrejar-te.
Després en el teu gemec...
és la meva polla la que et penetra
i els meus llavis els que et besen però
són els dits de la teva amiga
i la seva saliva el què imagines dintre.

Quedaran rastres als nostres cossos,
allà on els mostrem pensaran que són barbàrie.
D'una pallissa, d'un mal tracte.
D'un malson, d'un mal pacte.
No és pas relació deshonesta,
els dos sabem el què hi ha:
un desig irrefrenable
de deixar lliures d'una vegada
aquests pensaments que ens taladren
entreguem els nostres cossos a la batalla.

Carn a la carn, permetem-nos el luxe de volar.
Només hi ets tu i ens llepem, adorem,
acariciem, colpegem, refreguem...
Però al meu cap un exèrcit
de muses amb translúcids bastits de lli;
d'ogres fuetejant amb corretges de cuir.
No entén la fantasia de sentit ni lògica ni principis,
prou em costa d'entendre-ho a mi.

Carn a la carn, una nit per recordar...
Ets bonica però no delicada,
entreguem-nos a la causa.
Avui ens farem de sacs de boxa,
ja tindrem temps per fer-nos de pare i mare.