7. PUNT I FINAL

Navegant de conversa banal a conversa banal amb la naturalitat de qui parla amb qualsevol amistat llunyana, repassant la setmana i fent safareig sense mullar-se. És apassionant com la corda de dos procrastinadors no s'acaba per tal d'evitar tractar els temes importants. No ens mereixem aquest tracte i el rellotge avança i avança. Toca posar les cartes sobre la taula: parlem de nosaltres i del què ens passa.

- Punt i final - sentencien els llavis que un dia em van besar. Els mateixos que em deien "t'estimo", avui afirmen que s'ha acabat: aspiracions internacionals, projectes personals, - coses que tu no entendràs incompatibles amb els nostres plans...no ets la meva prioritat -.

Si vam recórrer plegats el camí quan ens vam posar d'acord per fer l'amor, per què no em pots compartir ara les inquietuds que et fan dubtar? Tira'm a sobre tota la merda, retreu-me cada instant on no hagi estat a l'altura. Diga'm. Parla'm. Explica'm! En lloc d'això m'has evitat; intel·ligent estratègia per oblidar, però molt covarda. No és mereixedora de la nostra història i perverteix el què hagués pogut ser un record més digne.

Cap esquerda, cap mostra de vulnerabilitat. Els dies i la soledat ja s'han encarregat d'aplanar la farina: nits en vetlla, voltes i voltes, llàgrimes, mocs i suors fredes. Reiteradament culpaves la manca de temps per esquivar tota trobada, no faltaven pistes per intuir com tot això acabaria. Cap concessió personal. Cap pregunta de què en penses o com estàs.

Orgullós i confiat -que tinguis sort, et desitjo el millor- acompanyant-ho amb una abraçada concloem la trobada.

Els dies posteriors, els alts i baixos d'un desamor. La tranquil·litat d'haver conclòs una etapa, l'enyor inevitable quan recordes la seva rialla. L'esperança -tota gran història mereix una seqüela! Hem tancat una etapa, però amb el temps en pot venir una altra-. L'insensible -"Segundas partes nunca fueron buenas"-. La depressió que no et deixa viure alegries plenes. 

Què us podria explicar que no conegueu ja? És l'amor tema universal de la literatura i, encara que m'atreveixi a tractar-lo, no estic a l'altura. Desenes d'artistes l'han plasmat, però quan estan enamorats ho trobo tot tan banal... Amb el cor trencat el que diuen és molt més interessant així que gràcies, desamors, per haver inspirat els grans relats.

Relativitzar. Reflexionar. Viatjar per les diferents etapes del dol i tornar a pensar, que res és tan únic ni especial. No hi ha res a superar, prefereix-ho valorar-ho. Recordar-ho. Enyorar-ho però sempre mirant endavant. Conservar el record i no tancar portes i quan sigui capaç de pensar que un punt i final és la millor oportunitat per començar una altra història és quan estaré preparat per tornar-me a enamorar.