1. L'HOME ÉS MEDIOCRE PER NATURALESA

Quan porto més d’una copa a sobre sempre hi ha un moment en el qual em plantejo l’existència. Quina mandra i quina bellesa a la vegada. Recordo un company de barra el nom del qual no vull recordar que em digué un dia: “Si deus deu mil euros al banc tens un problema. Si li deus un milió d’euros, el problema el te el banc”. Vaig sobreentendre que ell devia deure un import emmarcat dins aquest estret ventall, segurament més pròxim als deu mil que al milió, doncs no l’he tornat a veure.

He tornat a beure, bastant, però no prou com per trobar-me malament. Acceptaré que em tractis de dependent però no d’addicta. Pensar pots pensar el que vulguis, no intentaré convèncer-te de res. Anar una mica poll m’ajuda a suportar la meva merda i a poder-me focalitzar en les banalitats. Saps? Les banalitats són el més important que tenim a la vida. Tenen èxit tots aquells que són capaços d’aferrar-se permanentment a la pantomima. Com els envejo! 

Madurar consisteix en adonar-te que ets un mediocre. I envellir deu consistir en conformar-te amb el consol que ser conscient de la teva mediocritat et fa ser menys mediocre. Ja t'ho explicaré. Hobbes digué: “l’home és dolent per naturalesa”. Si a mi m’han de recordar per una frase, que sigui aquesta; apunta, apunta: “l’home és mediocre per naturalesa”. Pot ser que algun filòsof ja ho hagi dit abans, no ho sé. 

Per què em llegeixes? Planteja’t-ho per un segon. Ho dic de debò. Sé que creus que el teu temps és molt important i ara només estàs devorant i devorant línies, però pren, si us plau, el temps per aturar-te i respondre aquesta pregunta. Perquè estàs llegint?

La vida és mundanitat. Si ara poguessis està “promisqüejant” no perdries el temps llegint. Ni jo escrivint, és clar. La vida és condemna; i la por a la mort, la sentència. La recerca de la bellesa és la mel que ens posen als llavis perquè la paciència valgui més que el traspàs; la impossibilitat de trobar-la és el que li dona sentit. El conformista és un mort en vida; el somniador un utòpic. Aquí  no trobaràs res interessant, tan sols mundanitat. 

Recorda, però, que la vida és mundanitat. I si continues llegint és perquè tens l’esperança de trobar-hi bellesa.