2. LA CÒMPLICE MIRADA DELS QUE SABEN QUE UN DIA ES VAN ESTIMAR

D'entre la multitud es retroben. És cap d'any. S'ho fan venir bé per trobar el moment per parlar. Primer, els dos petons i d'altres formalitats obligades. Es posen al dia temptejant el terreny, sense arriscar-se. Descobreixen que mútuament s'han mantingut al dia de la vida d’altri. Els dos esquiven parlar de les seves parelles actuals, tot i saber-ne recíprocament de la seva existència.

Ballen junts una estona. Es xiuxiuegen coses boniques, floretes. Sense passar-se. Al seu cap venen bells records de temps passats. S'abracen. S'oloren. S'enyoren. Per un instant es tornarien a besar, es tornarien a despullar mútuament i tornarien a fer l'amor de manera salvatge. Però es mantenen abraçats fent el que socialment i en la seva consciència consideren correcte i acceptable.

S'acomiaden somrient:

-Haig d'anar tirant, que tinc les amigues per allà al darrere.

-Sí, de fet jo... També hauria… 

Són feliços en veure que les coses els van "bé". Ja abans de dir-se l'adéu final es tornen a trobar a faltar, però cap dels dos farà res al respecte. Tenen massa coses a perdre i no hi pensen renunciar. Es miren per última vegada amb la còmplice mirada dels que saben que un dia es van estimar.

Amb els anys comprendran que fan el correcte. Que ja ho han intentat massa vegades. Que hi ha fantasies que no cal materialitzar. Que tot i el desig mutu que senten no serveixen per estar junts. Que és molt millor mantenir-se al marge l'un de l'altre i felicitar-se per WhatsApp els dies dels seus aniversaris. Amb els anys s'oblidaran definitivament.

I UNA MERDA TOT.

D'entre la multitud es retroben, és cap d'any. Se saluden efusivament al descobrir-se. Es fonen en una intensa abraçada. Encara que menys del que els agradaria, parlen sovint, però avui no esperaven veure's. Aprofiten que estan aquí les seves parelles habituals per fer les presentacions pertinents.

Ballen junts. Ara sols i ara els quatre, van recordant batalletes de temps passats. S'abracen, s'oloren, és desfruita'n. Per què no ens tornem a besar? Per què no ens despullem mútuament i fem l'amor de manera salvatge? Comparteixen obertament els seus sentiments. Ni ells saben el que volen però es deixen portar pel que senten, sense tabús.

- Potser hauria d'anar tirant. Tinc ganes de passar més temps amb tu però m'esperen.

- Sí, de fet jo... també hauria de marxar. He gaudit molt d'aquesta estona amb tu.

Són feliços en veure que les coses els hi van bé. Ja abans de dir-se l'adéu es tornen a trobar a faltar però respiren tranquils al saber que es tornaran a veure. Avui s'han sentit vius i hi volen tornar. No hi han de renunciar, no tenen res a perdre. S'acomiaden amb la còmplice mirada dels que saben que els queda molt per compartir.

Amb els anys no perdran el contacte. Les circumstàncies i les emocions aniran estrenyent i distanciant la seva relació. Comprendran que tot i el desig mutu que senten no serveixen per segons quines coses, però no els importa; gaudiran amb el que sí que són compatibles. Amb els anys evolucionaran plegats.