5. SANG A LA SANG

Campanes toquen a sometent; comença la cerca de l'assassí que a sang freda ha matat la nina. Cadàver nu ha sigut trobat al jas amb signes clars de violència. Forana ha hagut de ser la bèstia capaç de tal empresa.

- Les aixades serviran d'espases. Vull tots els homes a la recerca!- viu o mort el poble el clama, violència salda violència.

La cort surt a buscar el porc que se'ls ha escapat, doncs no és pels gossos l'olor desconeguda. Si ve tothom si nega, la sang és comuna.

De nit avança el bàrbar que s'amaga; de dia avancen els bàrbars que li volen fer caça. Arriben veus que l'han avistat a punt d'arribar a França; d'altres que volta per Barcelona. Els dies de fugida construeixen la llegenda d'un ésser diabòlic que mitifica la naturalesa de la fera i la tasca dels caçadors.

Vora el foc les dones resen: Déu, dóna coratge als homes perquè tinguin valor per llevar-li la vida i deixar a les vostres mans divines el destí de qui ha fet tan mal a la família de la nina.

I què n'és de la família capaç d'haver criat el mal? El capellà amb aigua beneïda saneja de l'altell fins al corral:

- No plori filla, no plori; que és el dimoni qui el punyal manava. Acabant amb la carn fugirà el diable i el seu fill trobarà la pau.

La mort portarà pau? Però algú li pregunta al mort? La mort portarà secrets, rancúnies, maleficis... La mort sepultarà i els anys faran llegenda. I quan tot sigui llegenda serà més fàcil d'explicar.

La "bèstia ferotge" ha sigut trobada jaient, dormint sota l'ombra d'un arbre:

- No és assassí tothom qui mata?- Es qüestiona el més humà-.

- El capellà ho ha deixat clar. És el dimoni qui el punyal manava, alliberem el noi d'aquest malson.

Sang a la sang, cap altre justícia els ofereix consol. Cadàver per cadàver i un munt de mals d'ull. Apareix la multitud d'herois exposant el trofeu que és apedregat, escopit, colpejat i mutilat. Ni les restes volen enterrar al cementiri per por que aquest sigui ultratjat.

Sang a la sang, cap altre justícia ofereix consol. Cadàver per cadàver i un munt de malts d'ulls.

- Què és la mort? Explica-m’ho pare. Si l'ànima sóc jo, i l'ànima és independent del cos, què és la mort? No serà un regal la mort, si el que fa és alliberar l'ànima?

No conec el món de les ànimes, només el de la carn. I és cert que si carn es deixa viure, no fa més que envellir. Però si carn es deixa lliure, només fa que podrís.

La carn salva a la carn, rebaixem-nos a les entranyes. La carn que tants divins menyspreen és la que ens fa sentir.

(Text inspirat en els crims de la Pobla de Ferran del 1928 i els esdeveniments posteriors).